David Ferrando Giraut
Negreira, la Corunya, 1978
Viu i treballa a Londres. És Graduat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i MFA en Belles Arts pel Goldsmiths College. El 2010 va ser un dels vuit videoartistes seleccionats per al LUX Associate Artists Programme de Londres. El seu treball, centrat principalment en vídeo, so i instal·lació, es troba en la intersecció de diversos fils conceptuals, com són la hibridació d'elements naturals, tecnologia i organització sociopolítica, i com aquesta s'ha gestionat durant la història; les tensions entre representació i realitat representada; l'experiència estètica com a eina cognitiva; un qüestionament del concepte modern de temporalitat, i una cerca de continuïtat, mitjançant nocions com transversalitat, reminiscència proustiana, la ruïna, i el paral·lelisme entre aquesta i l'enregistrament audiovisual.
A les seves obres recents hi ha un especial interès per la persistència d'estructures socials piramidals i l'actual desajust entre desenvolupament tecnològic i involució política, que sembla adreçar-nos a una espècie de neomedievalisme postcibernètic.
Entre les seves exposicions recents destaquen: Luminous Flux, Arti et Amicitiae, Amsterdam (2014); ARCOmadrid 2014, Galeria Bacelos; IndieLisboa14, Festival Internacional de Cinema Independent; Veraneantes, MARCO, Vigo (2013-14); It 's a Place of Force” a REMAP4, Atenes (2013) i MACO 2013, Mèxic, Galeria Bacelos; ARCOmadrid 2013, Galeria Bacelos; Cristalino, Galeria Bacelos, Madrid i Vigo (2012); 41 International Film Festival Rotterdam (2012); Swollen Jungle, Union Gallery, Londres (2012); The Fanstasist, MACUF, la Corunya (2011); Topophobia, Danielle Arnaud Gallery, Londres, The Bluecoat, Liverpool i Spacex, Exeter (2011-2012); Against Gravity, ICA, Londres (2010); Journeys End in Lovers Meetings, Galeria Visor (2010), València i 10/12, Brussel·les (2011); Time Capsules, The Gallery Soho, Londres (2011); Everything is Out There parteix d'Inéditos 2010, La Casa Encendida, Madrid; Between a Hole and a Home, James Taylor Gallery, Londres (2010); Strange Things Are Happening, ASPEX, Portsmouth (2009); o Situación, CGAC, Santiago de Compostela (2008).
Prótesis discursiva (Una conversación alquímica) qüestiona la difícil relació entre recerca científica i processos de presa de decisions polítiques, mitjançant entrevistes a un grup heterogeni de persones (activistes, advocats, economistes, geòlegs, ecòlegs, filòsofs). L'obra planteja la relació entre els elements naturals i la seva domesticació tecnològica com un dels trets definitoris de la cultura humana al llarg del temps, i qüestiona la percepció de naturalesa i cultura com a realitats estanques.
