La PAC i alimentació sostenible: dues cares de la mateixa moneda

La Política Agraria Común en 1957 para asegurar la productividad agraria europea, pero por primera vez ha puesto en foco en la salud y la sostenibilidad de la agricultura

política agraria común
Índex
Llegir-ne més

La Política Agrària Comuna (PAC) va néixer el 1957, després de la II Guerra Mundial, per assegurar la provisió d'aliments a una Europa de postguerra, centrant-se, per tant, a augmentar la productivitat agrària. A través dels avenços químics i tecnològics, es va assolir ràpidament el nivell de l'autosuficiència alimentària buscat en molts productes considerats estratègics.

Després d'assolir aquesta fita, els aliments es van mercantilitzar a escala global, a causa de la liberalització de les importacions-exportacions i que a Europa teníem “coberta” la demanda d'aliments. Aquest fenomen va derivar a concentrar la producció en pocs aliments, d'especial interès comercial, nutricional i/o dietètic, que s'ha vist acuitat amb l'aplicació de tècniques de modificació genètica, operant en contra de la complexitat i la diversitat dels ecosistemes.

Si bien reformas posteriores de la Política Agraria Común han ido incluyendo como objetivos algunas demandas de la ciudadanía respecto a la sostenibilidad ambiental y desarrollo territorial d'Europa, otras como la alimentación y la salud no se han considerado, ni tampoco se han modificado los objetivos de la PAC inicialmente contemplados en el Tractat de Roma

La Comissió Europea vincula la PAC a la salut i la sostenibilitat

En la propuesta de la Comisión Europea para la Política Agraria Común post-2020 aparece, por primera vez, un objetivo vinculado a la alimentación y salud: “Millorar la resposta de l'agricultura de la UE a les exigències socials en matèria d'alimentació i salut, en particular en relació amb uns productes alimentaris segurs, nutritius i sostenibles, així com pel que fa al malbaratament d'aliments i el benestar dels animals”. D'acord amb la definició de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO):

Una dieta sostenible és aquella que té un baix impacte ambiental, que contribueix a la seguretat alimentària i nutricional i a una vida saludable per a les generacions presents i futures. Les dietes sostenibles protegeixen i respecten la biodiversitat i els ecosistemes, són culturalment acceptables, accessibles, econòmicament justes i assequibles (justícia social); nutricionalment adequades, segures i saludables; optimitzen els recursos naturals i humans (benestar animal).

De hecho, la Política Agraria Común debe ser uno de los instrumentos principales del Pacto Verde Europeo, presentado en diciembre de 2019. I un dels principals desafiaments a què ens enfrontem és l'alimentació sostenible, ja que s'estima que el 2050 la població mundial arribarà a gairebé 10.000 milions i s'ha de garantir que totes les persones tinguin accés suficient a aliments assegurances, assequibles i nutritius.

Unint ambdós conceptes, es van presentar el maig de 2020 dos elements essencials del Pacte Verd Europeu: l'Estratègia de Biodiversitat 2030 i l'Estratègia “De la Granja a la Taula”. Ambdues, però especialment aquesta última, centren els seus objectius en els nostres sistemes alimentaris i la consecució d'una alimentació integrada i sostenible per a la Unió Europea, que sigui exemple per a la resta del planeta.

Amb els seus grisos, són estratègies ambicioses, en què destaca la reducció d'un 50% de l'ús i la toxicitat de pesticides sintètics, la consecució del 25% de la superfície agrària en règim de producció ecològica, la disminució d'un 20% de l'ús de fertilitzants o la dedicació del 10% de la superfície agrària a infraestructura verda.

Con estos objetivos, la Política Agraria Común y los Planes Estratégicos de cada Estado Miembro se presentan como una oportunidad clave para responder a múltiples desafíos ambientales, de salud y económicos de nuestros sistemas agroalimentarios actuales.

Entitats espanyoles a la recerca d'una Política Agrària Comuna més sostenible

Des de la Coalició per una Altra PAC, agrupació de més de 40 entitats espanyoles que cerquen assolir una transició agroecològica que asseguri sistemes agroalimentaris sostenibles, justos, responsables i sans, reivindiquem la necessitat de col·laborar en aquest objectiu, que enllaça alimentació, salut i sostenibilitat, amb mesures concretes i un import suficient per finançar intervencions específiques com:

  • El 70% del presupuesto de la PAC en los dos pilares destinado a la acción medioambiental y climática, con un marco de financiación pública que incentive y recompense a productores que prestan una gama de servicios ambientales, socioeconómicos y culturales, y medidas d'apoyo complementarias (asesoramiento agrícola, inversiones en infraestructura….) para la transición agroecológica. Els pagaments directes de la PAC no han d'estar vinculats a la propietat de la terra, per eliminar els incentius perversos cap a la industrialització de l'agricultura i la concentració de les explotacions.

  • Suport a l'agricultura ecològica, particularment a les petites explotacions agroecològiques, i inclusió de totes les normes ambientals europees sense excepció en tot allò relatiu al sector agrari, en especial les directives Aus, Hàbitats, Marc d'Aigua i Ús Sostenible de Fitosanitaris.

  • Política de producció sostenible de proteïna pròpia per a l'alimentació humana, com la de llegums o, si és d'origen animal, de ramaderia extensiva. Incorporación el consum responsable como objetivo de la PAC con medidas para apoyar el consumo progresivo d'alimentos ecológicos, alimentos procedentes de ganadería extensiva, pesca sostenible, de montaña, de proximidad, temporada y de circuito corto.

  • Mesures específiques de suport a la pesca i a l'aqüicultura sostenible, i a les produccions alimentàries de muntanya i de Red Natura 2000. Gairebé el 30% del territori espanyol és a Red Natura 2000 (i d'aquest, més d'un 40% és agrari), i el 40% és zona de muntanya (Espanya, amb un 20%, és el país que més superfície agrària útil aporta a la UE).

  • Compra pública d'aliments amb criteris ambientals i socials. Això ajudarà les ciutats, regions i autoritats públiques a desenvolupar el seu paper a l'hora de comprar aliments sostenibles per a escoles, hospitals i institucions públiques i també impulsarà sistemes agrícoles sostenibles.

  • Mesures per a la reducció de la deixalla alimentària en tota la cadena de subministrament, duent a terme una planificació prèvia de les collites i produccions i incentivant accions que lluitin contra aquest malbaratament alimentari, amb especial atenció durant l'etapa del consum.

Estem davant d'un període clau per a la Unió Europea. La consecució d'un sistema agroalimentari realment sostenible reflectirà si hem sabut respondre adequadament al desafiament social, mediambiental i sanitari que ve de la granja a la taula.

 

Per Montserrat Escutia (Associació Vida Sana i Coalició per una Altra PAC), Paola Hernández (Associació Mensa Cívica i Coalició per una Altra PAC) i Fernando Viñegla (Coalició per una Altra PAC).

Ocultar