Alimentació sostenible, saludable i els ODS

En el 2015, la Asamblea General de Naciones Unidas aprobó la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible que incorpora 17 Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS)

Índex
Llegir-ne més

Una agenda en què els diversos objectius estan interrelacionats entre si; la forma en que se trabaje sobre uno d'ellos incidirá en posibles avances o retrocesos en otros. La alimentación sostenible es uno de los temas que aparecen en medio de la tupida red d'objetivos y metas de la Agenda 2030.

El desafiament de l'alimentació sostenible

Encara que en tot el procés de gestació han estat molt presents els desafiaments relatius a les qüestions mediambientals, l'Agenda 2030, com a agenda de desenvolupament sostenible, incorpora les tres dimensions de la sostenibilitat (econòmica, social i mediambiental) d'una manera integrada i interrelacionada.

Segons els experts del Comitè de Seguretat Alimentària Mundial de les Nacions Unides, perquè un sistema alimentari (actors, recursos, processos, activitats relacionades amb la producció, l'elaboració, la distribució, la preparació i el consum d'aliments) sigui sostenible, ha de garantir la seguretat alimentària i la nutrició per a totes les persones en el moment present de tal manera que no es posin en risc les bases econòmiques, socials i ambientals que permetin proporcionar seguretat alimentària i nutrició a les generacions futures.

Si analitzem els sistemes alimentaris des del punt de vista de la sostenibilitat mediambiental, descobrirem que, en les últimes dècades, una part significativa de l'increment de producció agrícola i ramadera s'ha aconseguit a través de pràctiques que tenen un impacte mediambiental molt negatiu: contaminación de suelos y aguas, incremento de las emisiones de CO2 associades als treballs agropecuaris, la pèrdua de biodiversitat, la desforestació, etc. A més, la realitat de tants aliments que han de viatjar milers de quilòmetres abans d'arribar a la nostra taula agreuja aquest mal balanç ambiental. Altres formes d'explotació agropecuària més amigables amb la conservació dels recursos naturals (agricultura familiar i pagesa amb enfocament agroecològic, suport al comerç local d'aliments, consum de productes de temporada i de proximitat) ha tingut molt menys suport.

Des d'un punt de vista econòmic, aquesta manera de produir i consumir aliments va soscavant les mateixes possibilitats de continuar produint, per la qual cosa, a llarg termini, també és econòmicament insostenible. Y la forma d'articular el consumo d'alimentos en estos sistemas alimentarios globalizados lleva a la enorme paradoja de que una tercera parte de los alimentos producidos para consumo humano se pierden; en el caso de las economías desarrolladas, la mayor parte d'esas pérdidas hay que etiquetarlas de desperdicio alimentario, que, además de tener un terrible impacto medioambiental, tiene también un importante costo económico ‒si incorporamos las externalidades, aproximadamente 2 billones d'euros al año! ‒ y contribuye a la subida de precios de los alimentos a nivel global.

Tots aquests aspectes incideixen negativament en una alimentació sostenible. La preocupación en torno al carácter saludable de los actuales sistemas alimentarios ha ido creciendo en los últimos años, a la vista de que en la actualidad sigue habiendo más de 820 millones de seres humanos en situación de hambre (las cifras han crecido en los últimos tres años), en torno a 2.000 millones que sufren hambre oculta (carencias de micronutrientes) y otros 2.000 millones más con sobrepeso y obesidad

L'alimentació sostenible, a l'Agenda 2030 de les Nacions Unides 

El desafiament d'avançar cap a sistemes alimentaris sostenibles s'ha incorporat a l'Agenda 2030. El ODS 2, que nos habla de poner fin al hambre y a todas las formas de malnutrición, incorpora algunas metas que tratan específicamente sobre la sostenibilidad de los sistemas de producción d'alimentos, sobre el mantenimiento de los ecosistemas, sobre la adaptación al cambio climático, sobre la mejora de la calidad de los suelos, sobre la conservación de la biodiversidad, etc.

Uns altres objectius també plantegen desafiaments relacionats, com la reducció de les deixalles alimentàries (ODS 12.3), fer sostenible l'explotació pesquera (ODS 14.4 i 6), preservar els ecosistemes terrestres i lluitar contra la desertificació (ODS 15), entre d'altres. La sostenibilitat de la nostra alimentació també té relació amb la gestió de l'aigua i l'energia, amb la situació de salut, amb la igualtat de gènere, amb l'ocupació digna, etc. La manera en què s'enfoquin tots aquests objectius repercutirà en les possibilitats d'acabar amb la fam i amb totes les formes de malnutrició.

I, en l'altre sentit, per aconseguir èxits en el conjunt dels ODS, cal una transformació del sistema agroalimentari de manera que es vagi orientant cap a dietes saludables i sostenibles, involucrant tots els actors de la cadena alimentària, des de la producció fins al consum. Les dietes més adequades per a la nostra salut també poden ser les més adequades per a la salut del planeta i per avançar en l'agenda de la sostenibilitat.

 

José Mª Medina Rey, director de Enraíza Derechos (abans PROSALUS) i professor de la Universitat Loyola d'Andalusia

Ocultar