Restauració forestal basada en la ciència
CREAF com a partner de coneixement científic
DKV Seguros col·labora amb CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) com a partner de coneixement científic per definir els principis i requisits tècnics que seguiran les plantacions d'“Un milió d'arbres”.
Els principis següents han estat redactats per investigadors experts en ecologia forestal i canvi climàtic del CREAF, un centre públic de recerca dedicat a l'ecologia terrestre, l'anàlisi territorial i el canvi global, adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona i al CSIC i reconegut com a centre d'excel·lència Severo Ochoa.
10 principis DKV per a la reforestació i la restauració forestal
1
Entendre la restauració dels boscos naturals com una estratègia amb un propòsit múltiple: de mitigació climàtica pel seu potencial de captura de carboni, de recuperació d'hàbitats per a moltes espècies i de provisió de valuosos serveis ecosistèmics, tant per a la salut de la natura com per a la dels éssers humans.
2
Entendre la restauració dels boscos naturals com una actuació més en les estratègies de mitigació del canvi climàtic i no com a solució única. Hem d'acompanyar-la d'una política decidida de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i d'altres estratègies de segrest d'una part del carboni present de l'atmosfera, a més d'assegurar la conservació dels ecosistemes existents.
3
Entendre la restauració dels boscos naturals en el seu sentit més ampli. Ha d'incloure tant la realització de plantacions noves com la conservació i gestió dels boscos preexistents. I fins i tot la no gestió de determinats boscos per a la seva evolució cap a masses més madures.
4
Prioritzar la resiliència a llarg termini dels boscos i del paisatge que els acull, amb una distribució i gestió adequades dels boscos preexistents, els apareguts de manera espontània i els de nova plantació. Aplicar accions de gestió forestal sostenible en tots aquests per garantir el bon desenvolupament de les masses forestals i la seva resiliència davant condicions ambientals adverses.
5
Prioritzar la recuperació de la funcionalitat ecològica a escala de rodal forestal. Restaurar amb espècies autòctones especialment adaptades a suportar les pertorbacions pròpies de cada ambient. Evitar les plantacions monoespecífiques i optar per la restauració de boscos diversos, d'acord amb les condicions ambientals locals.
6
Prioritzar la recuperació de la funcionalitat ecològica a escala de paisatge. Restaurar zones recentment desforestades i degradades, o amb alt risc de desertificació, o que a priori poden desenvolupar funcions ecològiques clau (per exemple, corredors ecològics o boscos de capçalera de conca).
7
Apostar pels paisatges complexos i pels mosaics agroforestals (combinació de zones boscoses àmplies amb altres dominades amb cultius i matolls) per evitar la propagació de grans incendis i afavorir la diversitat d'hàbitats i d'espècies. Mantenir i millorar especialment els hàbitats naturals dins aquests mosaics agroforestals i actuar també en la seva conservació, recuperació i gestió sostenible.
8
Utilitzar tècniques de reforestació avançades, tant en la selecció dels llocs de plantació, les espècies i els plançons més adequats per a cada cas, com en l'aplicació de tècniques de plantació per assegurar la supervivència dels plançons i reduir el nombre de marres.
9
Sempre que sigui possible, implicar totes les parts interessades (científics, conservacionistes, propietat del terreny, agricultors i ramaders, administracions, etc.) en la presa de decisions sobre la gestió i la conservació dels boscos, mitjançant processos participatius per donar suport a la cogovernança local i regional.
10
Consultar amb experts les accions de restauració proposades, en particular amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), entitats de referència internacional en ecologia forestal.