Llei de contracte d'assegurança

La legislació espanyola estableix, a la Llei 50/1980, de 8 octubre, els drets i obligacions de les parts a l'hora de formalitzar un contracte d'assegurança

La Llei 50/1980, de 8 d'octubre, defineix el contracte d'assegurança com “aquell contracte pel qual l'assegurador s'obliga, mitjançant el cobrament d'una prima per al cas que es produeixi l'esdeveniment el risc del qual és objecte de cobertura, a indemnitzar, dins dels límits pactats, el dany produït a l'assegurat o a satisfer un capital, una renda o altres prestacions convingudes”. 
 

Una de les parts més importants del contracte d'assegurança és la que fa referència a les condicions tant generals com particulars. A això es refereix la Llei de contracte d'assegurança a l'article 3, en què especifica el següent: “les condicions generals, que en cap cas no poden tenir caràcter lesiu per als assegurats, les ha d'incloure l'assegurador en la proposició d'assegurança si n'hi ha i necessàriament en la pòlissa de contracte o en un document complementari, que l'assegurat ha de subscriure i al qual se n'ha de lliurar una còpia. Les condicions generals i particulars s'han de redactar de manera clara i precisa. S'hi han de destacar de manera especial les clàusules limitadores dels drets dels assegurats, que han de ser específicament acceptades per escrit". 
 

Segons la Llei de contracte d'assegurança, el document de la pòlissa en què s'estableixen les característiques i cobertures de l'assegurança contractada haurà d'incloure, almenys: 

• Nom i cognoms o denominació social de les parts contractants i el seu domicili, així com la designació de l'assegurat i beneficiari, si escau. 

• El concepte en el qual s'assegura. 

• Naturalesa del risc cobert, descrivint, de manera clara i comprensible, les garanties i cobertures atorgades en el contracte, així com, respecte a cadascuna, les exclusions i limitacions que els afectin destacades tipogràficament. 

• Designació dels objectes assegurats i de la seva situació. 

• Suma assegurada o abast de la cobertura. 

• Import de la prima, recàrrecs i impostos. 

• Venciment de les primes, lloc i forma de pagament. 

• Durada del contracte amb expressió del dia i l'hora en què comencen i acaben els seus efectes. 

• Si intervé un mediador en el contracte, el nom i tipus de mediador. 

Els deures en el contracte d'assegurança

Pel que fa als deures o obligacions del prenedor de l'assegurança, l'article 4 de la Llei 50/1980, de 8 d'octubre, de contracte d'assegurança, estableix el següent: “el prenedor de l'assegurança està obligat al pagament de la prima en les condicions estipulades a la pòlissa. Si s'han pactat primes periòdiques, la primera serà exigible una vegada signat el contracte. Si a la pòlissa no es determina cap lloc per al pagament de la prima, s'entendrà que s'ha de fer en el domicili del prenedor de l'assegurança”. 
 

En canvi, en el cas de l'assegurador, la llei de contracte d'assegurança estableix entre les seves obligacions, “satisfer la indemnització al final de les investigacions i peritatges necessaris per establir l'existència del sinistre i, si escau, l'import dels danys que se'n derivin. En qualsevol supòsit, l'assegurador haurà d'efectuar, dins dels quaranta dies a partir de la recepció de la declaració del sinistre, el pagament de l'import mínim del que l'assegurador pugui deure, segons les circumstàncies conegudes”.