La construcció d'una Europa unida és un vell somni de totes les generacions posteriors a la II Guerra Mundial. Amb els anys, hem aconseguit que aquest somni vagi prenent forma amb la creació de la Unió Europea i amb totes les polítiques de cohesió que han aconseguit apropar els estats membres, amb una moneda única i amb la llibertat de moviment de persones, capitals i mercaderies.
 

Entre els molts avantatges de què gaudim com a ciutadans europeus en pertànyer el nostre país, Espanya, a la Unió Europea, hi ha la possibilitat d'adquirir la targeta sanitària europea que t'atorga cobertura en desplaçaments entre qualsevol país dels 28 que formen la Unió Europea (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Romania i Suècia), juntament amb els països de l'Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Liechtenstein i Noruega) i Suïssa. 
 

En desplaçaments temporals a qualsevol dels països esmentats abans, i en cas de contratemps mèdic, qualsevol portador de la targeta sanitària europea i els beneficiaris a càrrec seu estaran coberts en les mateixes condicions que qualsevol resident del país al qual viatgem. Això no implica la gratuïtat del tractament, ja que hi ha grans diferències entre els sistemes de salut dels estats membres i no en tots, la prestació dels serveis, és gratuïta.
 

Malgrat ser cert l'exposat, el que aconsegueix la targeta sanitària europea és que, en cas d'haver de pagar per un servei mèdic, els no residents que provinguin d'un país membre paguin la mateixa quantitat que un resident del país.
 

Queden excloses de la cobertura amb la targeta sanitària europea els viatges que es facin expressament per rebre un tractament específic en un altre país o aquells que es facin de manera permanent i que comportin el canvi de residència.