A uns quants quilòmetres de Madrid Central, al costat de l'abocador de Valdemingómez, entre escombraries, fogueres, fang i ferralla, s'estén el poblat de La Cañada Real. S'hi troba el Sector 6, possiblement el sector més desolat i el més abandonat per les autoritats. Un ambient desolador en el qual milers de persones de qualsevol tipus lluiten per tirar endavant cada dia, vivint en un “tercer món” oblidat per la resta de la societat.

En aquest lloc, hi viu un nodrit grup de persones que, per diferents motius, van acabar sent addictes a les drogues i assenyalades per la societat.

També tenen, com qualsevol altra persona, enyors, sentiments, problemes, somnis... i tots ells un punt en comú: el somni i l'esperança de sortir algun dia, tard o d'hora, d'aquest món que els va fer esclaus de la droga, canviant les seves vides per complet i convertint-les en un infern.

Aquest projecte fotogràfic, de Joaquín Tornero, se submergeix en el submón de les drogues. En aquest cas, Tornero utilitza la fotografia, el seu mitjà indispensable com ell indica, com a mètode de denúncia davant determinades injustícies.